Serà que m’estic fent gran però cada cop tolero menys el discurs polític perquè fa que et sentis com un idealista romàntica i, res més lluny de la realitat! Literalment sento que les explicacions polítiques reboten al topar amb les meves orelles; cansades d’escoltar les raons dels que governen i les limitacions i els “tempos de l’estructura social en què vivim. No em dóna la gana acceptar-les com a quelcom inamovible. I també em pregunto perquè passa que quan una persona ocupa un càrreg polític perd l’empatia per tot allò que l’envolta. Perd el tacte per pecebre les necessitats que condicionen el desenvolupament de vides dignes i justes alienes.
Això vaig experimentar durant el matí de la presentació de l’estudi que radiografia la situació de la llana impulsat per Mallorca Rural i executat per Apaema. Sortosament, les meves orelles van allotjar també gratificació i esperança amb les exposicions i intervencions tècniques de companyes i companys, de pagesos i pageses, que sí es deixen la pell per a la supervivència del camp mallorquí.
